L’escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) presentarà dijous vinent a Vilafranca del Penedès el seu darrer llibre, Paraula de jueu (Edicions 62), la continuació d’El pont dels jueus, publicat el 2007, que amb 100.000 exemplars venuts i traduccions a diverses llengües va donar-lo a conèixer entre el gran públic. L’acte, organitzat per La Cultural llibreria, tindrà lloc a les 19.30h al claustre de Sant Francesc, i anirà a càrrec del crític literari i escriptor penedesenc Jordi Llavina.
Presentes el teu darrer llibre, després de La força d’un destí, premi Ramon Llull de novel·la 2018, protagonitzat per un personatge molt carismàtic al Penedès: Jean Leon.
Sí, torno a Vilafranca després de la promoció del llibre sobre la vida del restaurador i empresari vitivinícola Ceferino Carrión, que va ser veritablement de pel·lícula, una proposta que em va semblar molt interessant, i que de seguida vaig acceptar. El vam presentar a molts municipis de la comarca i sempre tothom tenia anècdotes per explicar-ne sobre ell. De fet, jo les promocions no les mato mai, sempre les intento combinar amb els altres llibres.
En aquest nou llibre tornes a l’època medieval, tretze anys després de publicar-se la primera part.
El llibre ha sortit ara com hauria pogut sortir l’any passat o d’aquí a dos anys. L’any següent de publicar-la ja em vaig anar documentant durant molts anys mentre feia altres novel·les. Paraula de jueu és la continuïtat natural del pont, en tant que el primer novel·lava la construcció del pont de Besalú i partia d’un personatge real, el mestre d’obres Pere Baró, que rep l’encàrrec de refer-lo, i quan arriba li donen un manuscrit que havia escrit l’autor del primer pont. El que fem en la primera obra és llegir què va passar, i quan en Baró tanca el manuscrit, s’acaba el llibre, perquè es posa a reconstruir-lo. Ara es mostra com va, què passa durant el segle XIV, que va ser molt convuls, perquè jueus i cristians es van enemistar molt fort, fins al punt que els reis cristians van acabar ordenant la persecusió i expulsió dels jueus. En aquesta novel·la parlo de com es es construeix el pont físicament, i també com es mira de refer aquest pont entre cultures, que sembla estar condemnat a fracasar.
Per què l’has titulat Paraula de jueu?
Perquè els jueus creuen molt en el poder de les paraules. La seva paraula pot tenir més importància que un fet o acció. Depèn com s’utilitzin poden ser armes llencívoles i poden generar morts.
Amb què gaudeixes més, amb el procés de documentació d’un llibre o posant negre sobre blanc?
Jo sóc molt inquiet, i a mesura que em vaig documentant, vaig escribint. Això té coses bones i coses dolentes, perquè ja et vas fent l’estructura mental de la novel·la, però aleshores descobreixes altres fonts que, moltes vegades, contradiuen el que havies trobat en primera instància, i per tant, has d’acabar-ho refent, però m’agrada combinar les dues coses. Vaig contrastant i entrevistant-me amb uns i altres, però alhora vaig preguntant a les veus autoritzades si vaig bé i si l’argument és versemblant, que per a mi és molt important, que el lector s’ho cregui.
Qui t’ha assessorat a l’hora d’escriure’l?
Vaig consultar a persones que han estudiat la tradició jueva com el Manuel Forcano o la Sïlvia Planas, que és la directora del Museu d’Història dels Jueus de Girona. Són experts a qui puc consultar i aclarir dubtes en qualsevol moment.
Barcelona té un protagonisme important en aquesta nova novel·la.
Sí, hi ha una part molt important que passa allà perquè el personatge Yhoyaquim, que en hebreu vol dir “el que construirà”, un noi de 16 anys descendent dels Llombard que van aixecar el primer pont, que té ganes de veure món i conèixer nous horitzons, i això li proporciona l’arribada a Besalú d’un tabalista molt important que després va a Barcelona a participar d’unes reunions que van tenir per redactar les Halakhot, les lleis que regien la comunitat jueva. Aleshores el noi veu la possibilitat de sortir de Besalú. Malgrat que l’acció es trasllada a la Ciutat Comtal, no deixem en cap moment l’acció que passa allà, perquè les obres de reconstrucció del pont s’aturen per un problema, i el seguim, mentre veiem què passa en aquesta aventura d’anar cap a Barcelona
El llibre inclou la història d’amor entre el Kim i l’Ester, un jueu i una cristiana.
Aquesta història surt a partir d’una documentació que he trobat sobre hi van haver matrimonis entre jueus i cristians, però que va arribar un moment en què a aquestes parelles mixtes les van acabar multant i a algunes executant. En Kim acaba descobrint que els cristians, contràriament al que li havien ensenyat, tenen uns valors semblants als seus, i que en altres època a la seva família ja havien hagut relacions entre jueus i cristians. Per tant, tots dos treballaran per reconstruir aquest pont d’entesa i de diàleg entre les dues cultures, fomentat en paraules com el valor, el respecte, l’amor. Si hi ha voluntat d’entendre l’altre es pot arribar aixecar un pont ferm, sòlid i que es mantingui, malgrat totes les voluntats que hi hagi des de l’altra banda per fer-lo caure.
D’on prové aquest interès per la cultura jueva?
Jo sóc fill de Besalú, i allà tot el llegat jueu sempre s’ha valorat molt, perquè és una comunitat que només volien establir-se en un lloc i poder prosperar, com fariem qualsevol de nosaltres. Hi ha molts jueus a la tradició catalana, a la cuina, a la medicina, a la geografia, etc. Aquesta cultura ens ha deixat molt més que ens pensem. Cal que aprenguem del passat.
Olga Aibar