Teresa Raventós ha estat més de 28 anys treballant a l’Ajuntament de Sant Sadurní en diferents departaments. El 30 d’octubre es va jubilar i ho va celebrar d’una forma ben original: amb la marxa de barris sonant, tal i com passa en els Rengles, i amb els aplaudiments dels seus companys. Un comiat que, de ben segur, recordarà per sempre.
Detalli’ns la seva trajectòria al consistori.
Des que vaig entrar al món laboral, l’any 1979, sempre he estat al servei de la vila i de l’Ajuntament. La meva vocació inicial va ser l’ensenyament, per això vaig fer la carrera de magisteri i vaig ser la responsable durant més de 10 anys d’una aula de P-3 a l’escola Jacint Verdaguer, quan l’Ajuntament va tenir la sensibilitat d’assumir una despesa que, per llei, no li tocava. Quan cap al 1992 la Generalitat va assumir aquesta responsabilitat vaig deixar l’escola i em vaig incorporar presencialment a la Casa Gran. Primer vaig assumir la responsabilitat del departament d’Ensenyament, compaginada amb moltes altres tasques: Ensenyament, Centre Obert, Casal d’Estiu, etc, i més endavant, Cultura, fins el 2011. Posteriorment vaig arribar al departament d’Alcaldia, on he fet de secretària fins ara.
Com hi va anar a parar?
La proposta d’estar a l’alcaldia en aquell moment va ser un reconeixement a la feina feta durant anys i una mostra de confiança absoluta, per la qual cosa sempre els estaré agraïda i tots tres batlles ho saben. Crec és un valor afegit la llarga experiència, el bagatge i conèixer perfectament de primera mà com funciona l’Ajuntament i cada servei municipal. El fet d’ haver tocat tantes tecles m’ha permès tenir una visió molt real de tot.
El darrer dia el va celebrar d’alguna manera especial?
No vaig ser conscient que el darrer dia era l’últim fins el dilluns següent, en no anar-hi. Va ser un comiat molt emotiu i especial que em van fer els companys i companyes, amb la marxa dels barris i sonant aplaudiments al passadís i a l’escala. Aquest any no hi va haver Rengle, però jo vaig tenir l’honor de tenir-lo. Un Rengle que va durar des del meu despatx d’Alcadia fins la sala de Plens, custodiada per l’alcalde i el primer tinent d’alcalde, amb la presència de companys i amics, de regidors i regidores del consistori.
L’alcalde em va dedicar un emotives i sentides paraules. Vam posar un punt i seguit després de disset anys d’amistat. No vam poder brindar, però em vaig acomiadar de tots i totes amb un correu que vaig acabar amb aquestes paraules: “alço la copa virtual per brindar amb tothom per la vida”.
Què trobarà més a faltar?
Doncs aquesta feina que m’apassiona, la relació amb tanta gent, el contacte amb els ciutadans i companys, a l’alcalde, als regidors i regidores, les converses diàries amb ells, amb els quals es crea un vincle molt especial d’amistat. L’altre dia, parlant d’això justament, algú em deia: com pots ser amiga de tal o qual si només fa poc més d’un any que el/la coneixes? I sí, és possible, ja que l’intensitat de la relació fa que hi hagi un arrelament, fins i tot més fort que amb altres persones que coneixes de fa més temps.
Ha estat secretària de diferents alcaldes. Quin moments recorda més intensament dels que va compartir amb ells?
Des del 2011 fins el 2020 vaig ser secretària de la Susanna Mérida, el Josep Maria Ribas, la Maria Rosell, i de nou, del Josep Maria. En pocs anys he canviat quatre vegades d’alcalde, i no és fàcil per a tothom. Crec que és bàsic saber adaptar-se a les persones. Cadascu és diferent: personalitats, maneres de treballar, caràcters de cara i creu, però pel meu de caràcter, m’he entès a la perfecció amb tots.
Pel que fa als moments n’hi ha molts. Potser un dels més intensos que he viscut va ser la moció de censura a la Susanna. Hi havia un aire que es podia tallar amb ganivet, i sé perfectament que la política és així però ho vaig viure i patir, la veritat. I amb intensitat he compartit moltes vivències i moltes hores, he après molt de tots ells i em quedo amb tots els bons moments que són pràcticament tots.
Els he coordinat l’agenda, hem fet milers de reunions, hem compartit els esmorzars el cafè de la plaça i som bons amics i amigues. No puc ni vull dir les virtuts de cada un, només puc dir que si féssim un còctel dels tres tindriem un/una super alcalde/ssa.
També ha compartit moltes hores amb els tècnics municipals.
Moltíssimes! I sempre ens hem entès molt bé. Tal com deia abans, conec perfectament cada servei i això fa que l’entesa hagi estat total. M’emporto amics de veritat.
L’Ajuntament ha estat la meva segona casa i ara el que he de fer, i ho faré, és tallar aquest simbòlic cordó umbilical per avançar.
Quins projectes té?
L’únic projecte de futur que tinc ara mateix és senzillament viure i omplir el temps amb el que em fa feliç, sense guió, sense pressió, sense atabalar-me, xino xano, caminar per la vida fent el que més m’ompli. Treballant sempre ja he fet coses: m’agrada moltíssim llegir, pintar, les classes de ceràmica, escriure, estudiar, sortir… Hi ha gent que diu ara que m’he jubilat faig això, allò altre. Sé que es disposa de més temps disponible, però si una persona vol es poden fer moltes coses estant al món laboral. Per tant, intentaré viure amb intensitat i amb la màxima felicitat. El meu fill Ramon està content, ja que com que m’agrada molt la cuina, molts dies farà de jurat.
Me’n vaig amb molt bon gust de boca. M’emporto l’apreci i l’afecte de gairebé tothom, i amb molts bons records, i això és el que compta.
Olga Aibar